Després de molt de temps, torne a engegar el blog. Una mica reformat però amb el caràcter de sempre. Una barreja entre diari personal i canal de denúncia pública i informació de caràcter local. El marcat caràcter còmic dels suecans no ha de faltar tot i que no és el meu fort, però com solc dir, serà un bloc per a Sueca i rodalia, es a dir, la resta del món.
Rellegint els post anteriors, trobe a a faltar a més gent de la que trobava a faltar abans, amics i familiars que ens deixen una mica més sols al Camí de la vida, però, també hi ha noves incorporacions al cicle. Noves incorporacions que ara comencen el seu camí i que un dia seré jo qui els deixe una mica m´s sols al seu fer per esta vida.
Altres coses però, no han canviat massa, fent una ullada a la vida política local, trobem més del mateix o fins i tot quelcom més greu. I es que si alguna cosa m'impacta, es trobar gent jove i preparada a llistes de l'extrema dreta espanyolista. com succeeix això? la manca d'informació i el desinterès comú per allò que és nostre i propi, farien que aquesta gent, des coneixedora del sofriment i les necessitats que generacions anteriors van sofrir a mans de la ideologia que ara defensen, justifique la seua valentia i atreviment.
Per altra banda, al bàndol contrari no estan les coses millor, apoltronats que mai pensen deixar de ser-ho i usurpadors amb ganes de tindre una nova oportunitat baix l'excusa de sempre: jo no volia anar de cap de llista, jo no vull figurar, jo el que vull és treballar pel bé del poble i el bon funcionament del nostre partit".
Sí es veritat, continue i vaig a continuar parlant de política i dels polítics. El circ actual es troba al saló noble de l'Ajuntament, de la diputació, o al Palau de Benicarló i no als afores de la ciutat com en època romana. Ara no tenim lleons i cristians o gladiadors que defensen els interessos de les seues cases, però, no és tant diferent, esquerres i dretes fan bones les seues postulacions als hemicicles on hi ha paritat com feien els gladiador, als que no hi ha esta paritat on les majories son asquerosament majoritàries, trobem el joc dels lleons i els cristians, on no hi ha veu, i si hi ha vot - de moment- és silenciat als mitjans de des informació.
Mitjans a sou dels lleons i gladiadors de la casa amfitriona que mai treuen a la llum els desficacis de l'ansia de més i més i més...
Per altra vessant de l'actualitat suecana, la festiva, tot indica que anem a passar uns anys anòmals - especialment si les previsions polítiques per al 22 de maig es confirmen-, durs per a la butxaca i complicats de dur endavant. Tot i això recomane que cap organització vincule el seu pressupost a ajudes públiques. És com el títol d'un dels llibres de Toni Cucarella, ambientat en la seua Xàtiva natal, una lenta agonia....
Però en fi, si hi ha alguna cosa a remarcar al calendari pròxim, a l'agenda festivo-cultural, és la proximitat de les festes del poble del costat, Cullera. I és a remarcar per un motiu per a mi molt especial, neix en estos dies la Muixeranga de Cullera; colla que se donarà a conèixer el proper dissabte, a l'esplanada del mercat, per acompanyar a la resta de balls en la tradicional "Baixà".
Espere que els nous projectes me deixen guaitar el cap per ací i ser mes específic en les meues intervencions.
