El 1208 la història va veure nàixer el que seria el monarca més característic d'arreu dels territoris de parla catalana, el monarca més modern de la seua època, el que va construir el que hui som, el 2 de febrer, Maria de Montpeller donava a llum un xiquet de cabells rosos i d'ulls blaus que amb no més tretze anys es va fer carreg del seu regne en expansió i guerra continua contra els sarraïns.
El 1208 va nàixer Jaume d'Aragó i Montpeller, compte de Barcelona, que desprès va ser rei d'Aragó, València i Mallorca i un no acabar de comptats del Principat de Catalunya.
El 1238, un 9 d'octubre entraria per les portes de València, amb no més 30 anys de vida va conquerir la plaça més apreciada de la conca mediterrània per incorporar-la a la seua corona. Per al seu temps va fer una divisió territorial dels seus dominis que no s'havia vist mai a Europa, i és que era el mes semblant al regim federal, a cada territori atorgaria lleis pròpies conegudes com ELS FURS, lleis adaptades a la realitat de cada territori i a les costums dels seus pobladors.
Els Valencians hem de recordar el rei que fa 770 anys ens va donar un territori on treballar, viure i prosperar junt a la resta dels territoris que hui formem els Països Catalans i l'Argó. El rei que va dur els seus dominis fins a les portes de la vella Grècia dominant la Mediterrània i lliurant les lleis que la regirien fins al S. XVIII a traves dels consolats de la mar. Hem de recordar qui ens va donar la identitat com a poble, la llengua més meravellosa dels romanços del Llatí.
La seua bandera representa la sang d'un poble combatiu i sobirà que va saber defensar-se de l'enemic del nord, el rei de França i va atemorir el seu enemic del sur els regnes de taifes, és la senyera el llegat més apreciat per el poble del rei En Jaume I.
Són les quatre barres allò que ens mantenen units com a poble ara sotmès i que prompte tornarà a gaudir de la llibertat com el fènix en el seu ressorgir de les cendres.
VISCA LA TERRA LLIURE
VISCA ELS PAÏSOS CATALANS
VISCA EL PAÍS VALENCIÀ
1 comentari:
Molt emotiu Cento!
Publica un comentari a l'entrada